- Director: Ken Loach

- Biografia del director: Loach va néixer el 17 de juny de 1936 a Nuneaton, Anglaterra. Als 25 anys, estava estudiant dret a Oxford quan va tenir el primer contacte amb les arts escèniques ja que va actuar a un grup de teatre de la universitat i és per això que, al acabar la carrera, va treballar com a assistent de direcció al Northampton Repertory Theatre. Tot i això, li interessava més el món audiovisual així que, després d'obtenir una beca als 27 anys en la televisió de BBC, es va iniciar amb la direcció. Va començar a adonar-se'n que podia fer creacions on pogués fer crítiques a les injustícies socials i allà va començar el seu tret tant característic, en el que va començar a posar-ho a terme amb la sèrie de documentals on es va fer més famós el de Cathy Come Home. Des d'aquell moment fins als 44 anys, va filmar quatre llargmetratges i molts documentals i pel·lícules per a la televisió . Destaquen The Big Flame i la sèrie Days of Hope. Als anys vuitanta, es van prohibir documentals de Ken Loach per Margaret Tatcher, que estava al poder. Per sort, als 90's, gràcies als canvis polítics, va poder filmar amb llibertat. Fins ara, n'ha filmat nou més, ha tingut molts peremis i ha consolidat la seva carrera internacional. Sempre sense deixar enrere el seu estil: la defensa dels oprimits i oprimides.

- Gènere: Drama

- Corrent cinematogràfica o moviment: Crítica a les injustícies socials: capitalisme, món laboral. Relacions familiars, crisis de parella, noves tecnologies, lluita entre classes. 

- Format de la pel·lícula: Digital.

1. Argument: Sorry we missed you ens parla d'una família que consisteix en una mare, un pare, una filla petita i un fill gran i les seves crisis. El seu somni sempre ha sigut aconseguir comprar-se una casa. És per això que el pare, Ricky, accepta una feina de 12 hores per dia durant tota la setmana, tenint només diumenge lliure mentres que la mare, Abbie, treballa cuidant a gent durant quasi tot el dia. El fill, és adolescent i es revela contra la societat i té baralles, no assisteix a l'escola i no fa cas als pares. La filla, en canvi, segueix les regles i només vol que tot vagi bé. És per

2. Recursos visuals:

  -Plans: sobretot primers plans on només es veu el bust de la persona. Tot i això, també apareixen plans picats com és el cas de l'entrada de la casa de la família, quan algun dels membres entra per la porta i deixa les claus. No resalten tant però els plans generals també hi són presents i fins i tot algun pla americà. De molt tant en tant es pot veure algun pla detall però no són els que tenen més importància.

  -Moviment de la càmera: la càmera no acaba d'estar fixa, es fa servir o bé tràveling frontal o càmera en mà. En alguna escena hi ha càmera estàtica mostrant només dos punts de vista.

  -Posada en escena: es basa sobretot en la casa de la família tot i que també es veu on treballa el pare, la furgoeta, als llocs que va, les cases on treballa la mare, el carrer, l'hospital, una estació de busos. En general pots transportar-te a la zona on viu aquesta família i el que els envolta.

  -Actors: Interpretant la família protagonista hi ha: Kris Hitchen (Ricky), Debbie Honeywood (Abbie), Katie Proctor (Liza), Rhys Stone (Seb). Els personatges secundaris els interpreten: Ross Brewster, Charlie Richmond, Julian Ions, Sheila Dunkerley, Maxie Peters, Christopher John Slater, Heather Wood, Alberto Dumba, Natalia Stonebanks, Jordan Collard, Dave Turner, Stephen Clegg, Darren Jones, Nikki Marshall, Linda E Greenwood, Linda Wright.

  -Continuïtat: Tota la pel·lícula segueix un ordre (no hi ha flasbacks ni res per l'estil) i, a més, acaba amb un final molt obert on tu mateix/a has d'interpretar com pot continuar.

  -Escenografia: En aquesta pel·lícula no es veuen rics elements audiovisuals, que això ajuda a transmetre'ns la sensació d'estar amb la família que és de classe pobra i quasi sense recursos.

  -Recursos estilístics: 

   ·Banda sonora: música dramàtica la majoria de la pel·lícula menys a un moment de felicitat on posen la música els mateixos protagonistes. Està al càrrec de Jaeil Jung i George Fenton. 

   ·To del llenguatge: es fa servir llengüatge informal, col·loquial per així transportar-te en una família corrent.

   ·Llum: és naturalitsa, és a dir, ens dona la sensació que es fa servir la de la pròpia escena. Com que en molts moments s'està al carrer es fa servir la llum solar tot i que acostuma a fer núvol. Però, quan estan a casa, les llums són més càlides.

  ·Color: predominen els colors freds per donar la sensació dramàtica. Tot i això, depèn de l'escena, tot i que hi ha molt gris, hi ha escenes amb colors més vius per demostrar les emocions del personatge.

  ·Vestuari: fan servir roba modesta, que no ressalta amb colors neutres sobretot. Tots van amb samarreta o jerseis semblants i pantalons texans en la majoria d'escenes.

3. Tria un personatge i fes la descripció  

Abbie

Abbie és una mare de dos fills (Seb i Liza) i dona de Ricky que fa tot el possible per la seva família. Físicament és no molt alta i rossa. És de mitjana edat, sol vestir amb el seu uniforme de feina menys quan està a casa, que va amb una roba de colors neutres. Treballa en una empresa d'assistent social i ajuda sobretot a gent gran amb dependència anant a casa seva. Això ja ens demostra el seu carisma i facilitat per tractar amb la gent. És molt empàtica, pacient, atenta i sempre vol ajudar als altres, tot i que a vegades no se n'adona que no pot amb tot. Treu el millor d'ella amb els altres. És tranquil·la i no li agraden les situacions tenses, sempre intenta alleujar-les, prefereix parlar les coses. Tot i això, aguanta tant que hi ha un moment que explota i treu tot el que té a dins anant-se del que sempre intenta controlar. Amb això podem veure que és una dona amb caràcter i forta.

4. Tria una escena per explicar-la

Durant la pel·lícula, hi ha un moment que el pare s'emporta la filla a treballar amb ell. En aquella escena es veuen colors molt més vius per fer arribar a l'espectador la sensació de proximitat i diversió que senten els dos en aquells moments de crisi. Predominen els plans mitjans quan estan a la furgoneta, els generals per ensenyar per on van i els americans pel moment d'entregar els paquets. A més, hi ha un moment en què es veu el títol de la pel·lícula de la següent manera: arriben a una casa per repartir un paquet i no hi són els amos. Llavors, mentres el pare entre al jardí per deixar la cosa encarregada, la filla escriu en un paper, que deu donar la mateixa empresa de repartidors, on hi ha escrit: Sorry we missed you, i ella afegeix que el paquet està al garatge. Cap al final de la seqüència paren la furgoneta per menjar a un lloc elevat on es veu la posta de sol. És una de les escenes més alegres de tota la pel·lícula tot i que després es descubreix que el Ricky estava fent una cosa prohibida per l'empresa però almenys va gaudir el moment.