Off
Panoramic
Icons
"Icons", és una exposició que està situada a la sala Dents de serra de la Roca Umbert, Granollers. Comissariada per Andrés Hispano, Jojakim Cortis & Adrian Sonderegger ens demostren un seguit de fotos que et deixen bocabadada que es pot veure entre el 20 d’octubre al 27 de novembre 2022.
Aquest projecte ens demostra unes reinterpretacions de fotografies incòniques de la història, d'una manera molt particular. Cortis & Sonderegger construeixen models tridimensionals al seu estudi, per tal de recrear imatges bidimensionals. Aquesta "manualitat" inclou paper, cartó, sorra, fusta, teixit, cotó, poliestirè, guix, ciment, pintura, cola i moltes hores de treball darrere, reflectides en les imatges. És a dir, ens mostren el treball darrere de la reconstrucció de la fotografia en la mateixa fotografia. Amb aquesta paranoia els autors volen fer-nos preguntar: Què és real? Què és genuí? Què és cert? Què fa una imatge a la realitat? Podem confiar en les nostres percepcions?
La peça que em va cridar més l'atenció (tot i que, si ens posem així, van ser-ho totes) va ser la del famós tsunami de l'Oceà Índic al sud-est asiàtic conegut per la protaganització de la pel·lícula "Lo imposible". La fotografia està feta del moment exacte en el que el tsunami va cap a la psicina. És a dir, la maqueta està en un punt anecdòtic del moment en que la catàstrofe està a punt d'arribar.
Per mi, aquesta exposició m'ha fet adonar de tota la feina que hi ha darrere de les obres d'art i tot el que implica, les hores, el material i la creativitat. Molt recomenable, de fet, he estat fent moltes fotos per poder reviure els sentiments que em casuaven cada una de les imatges "recreades".
Bringing Intimacy into the Landscapes
Exposició de Riverboom sense comissari ubicat a la Nau Dents de Serra, a la Roca Umbert, Granollers. Es pot veure des del 20 d’octubre al 27 de novembre del 2022.
És una exposició on ens trobem un seguit de fotografies d'espais a l'aire lliure, que ens poden recordar a un fons de pantalla, però tenen una característica en comú, estrefolària: tenen una persona amagada (o no) per algun lloc, ensenyant el cul a càmera. Fa homenatge al gran mestre del paisatge americà del segle XX: Ansel Adams. Ens trobem tot tipus de paisatges: des de deserts, fins a climes més freds. És una mena de burla cap als paisatges "perfectes", portant, com ja diu el títol de l'exposició, l'intimitat als exteriors, als paisatges.
La fotografia que em va cridar més l'atenció és la d'una muntanya rocosa, on es veu l'ombra d'una altra. Em va agradar molt la llum que incideix en el paisatge i la manera en que les ombres fan l'efecte de grandiositat. El cul es troba al mig i li dona un toc d'humor a una imatge que ens pot semblar perfecte, fins falsa.
Les imatges estan repartides en fila en una sola paret, una al costat de l'altre, amb mateixes distàncies i alçades. Això fa que vagis d'una en una mirant-les i buscant on es troba el punt humorístic de les obres: el cul.
Personalment, em va agradar molt aquesta exposició ja que, no només imatges soles m'encantaven sinó que, a més, hi havia el "plus" dels culs a cada fotografia, que es torna en una mena de joc de dir: a veure qui troba primer el cul! Molt recomenable.
Violencia natural
Mayra Martell, a "Violencia natural" ens ensenya a partir d'un seguit de fotografies, dues històries dures i crues del que es viu a dos zones de Mèxic. Una exposició comissariada per Paula Laverde i Laia Casanova ubicada a l'Espai d'Arts Roca Umbert. Està exposada des del 20 d’octubre al 27 de novembre del 2022.
Mayra Martell ens porta a un viatge amb ella per viure dues històries fortes. La primera: la història de la Ciudad Juárez on podem veure uns paisatges urbans devastats per haver-se convertit en el camp de batalla dels càrtels de la droga, escenari de feminicidis i de desaparició de persones. La ciutat és un exemple del resultat del consumisme d’una societat que no pot aturar-se. El segon projecte és Cerro de Pasco, que fem recorregut visual per la ciutat minera peruana, va ser una de les més desenvolupades i la segona més gran del país. Actualment està considerada en “emergència ambiental”, forçant els seus habitants a marxar-ne. Aquesta explotació industrial de la muntanya s’ha convertit en una agressió a la natura i als habitants, amb un paisatge gairebé inhabitable.
Totes les fotografies, ubicades en una sala tancada, es separen entre un projecte i l'altre amb un color diferent de paret: un rosa i l'altre verd. A més, hi ha la opció de veure un vídeo on s'expliquen experiències de gent que ha viscut en primera persona tots els fets i les desgràcies.
És una exposició que posa la pell de gallina des del minut u, molt recomenable però s'ha d'anar-hi preparat i mentalitzat perquè són històries molt dures i difícils de païr. Més, en el nostre cas, que vam poder presenciar una xerrada de la mateixa Mayra Martell on ens ho explicava tot amb passió i sentiment.
CaixaForum Barcelona
Còmic. Somnis i història
Aquesta exposició ens proposa un viatge per més de 300 còmics de diferents llocs del món i des de quasi al primer fins als més nous, considerat com el novè art.
Ens trobem un gran número de còmics amb autors diversos: The Yellow Kid de Richard Felton Outcault, Little Nemo in Slumberland de Winsor McCay, Terry and the Pirates de Milton Caniff, Tintín de Hergé, Flash Gordon d'Alex Raymond, The Spirit de Will Eisner, Sin City de Frank Miller, The Amazing Spider-man de John Romita, Watchmen de Dave Gibbons i Alan Moore, Arzach de Moebius y Corto Maltés d'Hugo Pratt, entre més, comissariat per Bernard Mahé.
Aquesta exposició es pot visitar des del 29 de setembre del 2022 fins el 15 de gener del 2023.
Ens trobem amb un espai molt gran que et porta per un camí, separat per "sales" amb el seu sentit, per països, per anys, per autors... Les decoracions de cada espai també varien per així ubicar-se al moment que volen ensenyar. No només ens trobem amb còmics, sinó que també estructures, teles pintades, imatges, realitzacions d'estàtues per transformar en real algun personatge o material, etc. Hi ha tires de còmics, portades d'alguns d'aquests, vinyetes soles, esbossos, idees, dibuixos i molta diversitat. Fet a llapis, boli, retoladors, imprempta, amb oridnador i molta varietat de tècniques. Es va viatjant per una evolució en tots els sentits fins a arribar a l'actualitat, relacionat també amb els fets històrics del moment i amb la resposta del públic als còmics.
Un que em va cridar especialment l'atenció va ser una tira de l'ànec Donald (pato Donald, Donald Duck) on, simplement destaquen els colors del protagonista i alguns objectes més que tenen certa importància a la història que se'ns explica. La primera vinyeta s'usa per posar el títol i l'autor, que ens pot recordar al cinema, on es veu el títol al principi de tot. Les vinyeres canvien de forma segons el pla que es fa servir per ensenyar i explicar el que passa i es fa ús d'estrelles, fum, ratlles, exclamacions, diversos dibuixos per demostrar una cosa que passa més literal, tot i que a la vida real no es vegi d'aquesta manera. No són il·lustracions molt detallades, que podríem relacionar amb dibuixos per nens petits, fàcils d'entendre a la primera. A la majoria de vinyetes veiem plans generals menys a l'última i una d'abans que es dona èmfasi al que fa el personatge.
Amb aquesta exposició es pot veure la varietat i diversitat que hi ha per fer el que sembla de primeres una mateixa cosa. També, es veu l'importància que té el públic i el context de l'època, trobant-nos històries bèl·liques, de comèdia, eròtiques, de terror, de política, d'aventura... Veient així el gran camp que hi ha per fer un còmic, que no consisteix en una sola cosa, també s'ha de tenir tot organitzat i ben pensat, amb molta feina darrera.
Personalment, m'ha agradat molt l'exposició i poder veure-la amb una guia, ja que ens explicava coses que no hauriem sapigut. És molt interessant veure la grandiositat de oportunitats que hi ha de fer un còmic i l'art i la creativitat que això demostra. Molt recomenable, tant si se'n sap del tema com si no.
